Ens cal una nova iteració en serveis online

Cada vegada fem servir més serveis online. Comprem articles especialitzats, fem les gestions amb el banc, comprem i enviem regals, comprem plantes, lloguem barcos, fel l'àlbum de fotos i ens l'envien, etc.

Les empreses .com així com les pimes que han apostat en ferm per internet (apostar vol dir dotar un pressupost anyal, invertir i arriscar, no fer un web per sortir del pas) han sabut aplicar els models de negoci al nou entorn i dotar-los d'avantatges reals (en particular de millors preus).

Malauradament, els sectors que inicialment van tirar més fort d'internet (la banca i les telcos) han fet tot el contrari.

Els bancs suggereixen (gairebé obliguen en alguns casos) a fer servir internet per operar però en cap cas ofereixen les millors condicions per internet.
No em sembla l'estadi ideal quan per fer una imposició a un bon tipus tingui que parlar amb el director perquè no ho pot 'programar' encara que sigui algo que faci habitualment i el 'sistema' em dona un TAE ridícul online. Igual amb les comisions i amb qualsevol contractació adhoc.

Sembla com si la banca entén internet com una forma d'estalvi de costos i de vendre car. En cap cas com una forma de servei i d'estalvi de costos que es puguin repercutir en unes millors condicions.

Segurament no serà ni aquest govern ni el proper, però algun dia algú es tindrà que preguntar si totes les pràctiques de competència i de preus en el sector de la banca són correctes i s'ajusten a normativa.

A banda de la part estratègica i de mercat sé que hi ha una part tecnològica molt més complicada i que oferir el mateix online que offline (prop dels límits d'operativa i de risc) requereix la decisió d'un responsable d'oficina (o de sector) dins el seu risc. Però al final això es tradueix (a banda de signar) en l'ús de simuladors i de càlculs de benefici tenint en compte el risc del client. En aquest cas poder és una qüestió d'inversió i de voler. Per ara, Haurem d’esperar a que arribi la banca online 2.0